dissabte, 3 d’abril del 2010

I. Al principi fou el Verb

Aquesta és la primera entrada en un món totalment desconegut. De fet, és molt estrany que estigui fent això ara mateix. La desídia és el meu tret característic i no crec que aquesta aventura vagi més enllà de tres línies absurdes. No sóc constant, no sóc metòdica, no tinc res a compartir, ni m'importa el més mínimament no tenir-ho.

Ja hi ha prous il·luminats que teoritzen, instrueixen, adoctrinen. Jo el que faré serà vomitar quan tingui la necessitat de fer-ho i estalviar-me l'esnobisme del psicòleg. Ah! quin gran tema...



2 comentaris: