Múltiples de 3

Maig és un mes especial, inestable, preludi d'un temps millor, amb llargues tardes lluminoses, amb temps imprevisible... És com si en aquesta contradicció trobés una força innata per trencar amb el passat i encarar un futur més càlid i esperançador. I en aquest mes de maig moltes coses han succeït, en l'esfera col·lectiva i en la personal.

Col·lectivament, hem viscut i estem vivint encara com la gent espontàniament ha dit prou. No podem respirar més aquest ambient tòxic, infestat de mendicitat, de brutícia, de impunitat per part d'uns polítics ineptes, d'uns economistes avariciosos i sense escrúpols i ha mostrat la seva indignació. Fa uns mesos vaig sentir parlar de Stéphane Hessel, un nonagenari francès d'ascendència alemanya que havia escrit un llibret titulat "Indignez-vous!" i que era tot un èxit a França. En aquest llibret, aquest excombatent feia una crida a la indignació, a que la gent retrobés uns ideals de fraternitat que s'han perdut en mans de tanta mediocritat i avarícia. I vét aquí que mesos després, el poble espanyol ha deixat de banda la seva tradicional apatia i desídia i ha sortit al carrer, a seure pacíficament a les places de les ciutats i ha dit que no s'empasen més merda. Què no ens enganyen més. Que estem veient el que fan i que estem farts de pagar culpes que no ens corresponen. I ho ha fet sense ira, sense ràbia, sense violència... És fascinant.

Personalment ha estat un més molt dur. He fet un any més i el meu cos ha dit prou també. Però al contrari que el poble espanyol, l'esclat de la fúria continguda ha estat violent, colpidor, dolorós... Dues setmanes de dolor, somatitzant l'angoixa, l'ansietat, les pors d'anys i anys de tensions pròpies i alienes. A còpia de que tothom pensés que era dura com la roca, com el ferro fins i tot jo m'ho havia cregut... I resulta que no és així. I resulta que una esquerda en la meva formidable muralla ha deixat anar un torrent imparable d'aigua negra i pudenta que espero no torni a acumular-se dins meu de la mateixa manera que ho ha estat fent tots aquests anys. Sóc afortunada perquè malgrat ser un any més gran, tinc per davant tot un camí infinit per véncer les pors que m'han estat imposades des del bressol, per explorar la meva creativitat i gaudir totes i cada una de les fotos que m'alliberen l'ànima. I em reconec com bella, intel·ligent, irònica i tendra al mateix temps. I el millor de tot és que tinc al meu voltant gent increïble, de la qual aprenc cada dia lliçons impagables, valuosíssimes. Tinc molt més del que sembla. La qüestió és saber mirar correctament.

Som més i som millors. Vencerem.