"Escola en català ara i sempre" resen els eslogans més radicals tot defensant la llengua catalana. És una posició totalment respectable i amb la qual estic d'acord. Recordo els meus pares (un gadità i una conquense) liderant una campanya per tal d'introduir l'ensenyament del català a l'escola a finals dels 70 i principis dels 80 en un poble petit, emporuguit encara pel tardofranquisme. Perquè era una qüestió de justícia i dignitat.
I trenta anys més tard sóc immensament afortunada per poder expressar-me en dues llengües, amb el mateix grau de pertenença a ambdós móns i amb el mateix sentiment pur i sincer.
I trobo a faltar no poder sentir el plaer d'expressar-me de la mateixa manera en francès, en anglès, en alemany, en àrab...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada