No puc pensar, no puc sentir, no puc respirar... només sento el vent a la cara, la força del mar que ens bat contra les onades i la lluita contra un perill real, sord, incansable. I si la meva vida acabés aquí? No importaria, el temps i l'oblit curaran la meva absència. Potser els bancs em trobarien una mica a faltar. Deixaria un lloc de treball lliure per alguna altra persona i ja no contaminaria més el planeta...
Considerem-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada